impressionisme

historia del s. XX

1. Els Antecedents (1890-1914)

El període que va precedir la Gran Guerra, coneguda com "Belle Epoque", es va caracteritzar per una gran tensió entre les grans potències. La globalització econòmica i l'auge del colonialisme van incrementar les rivalitats. En aquest context, un seguit de crisis internacionals van ser conformant dues aliances enfrontades. L'assassinat de l'Arxiduc austríac Francesc Ferran a Sarajevo el juny de 1914 va ser l'incident que va donar a la primera guerra mundial.

La nova política exterior alemanya, la Weltpolitik, no explica per si sola el procés que va portar a la Gran Guerra. Per comprendre aquest camí cal que reparem en altres transformacions de fons que van alterar de manera decisiva el món que transitava del segle XIX al XX.

1.1. Les transformacions del canvi de segle i els conflictes entre les potències.

L'ascens dels Estats Units i Japó, va significar el pas d'un concert europeu a un concert mundial de potències.

El segon canvi va venir propiciat per les transformacions tecnològiques de la segona revolució industrial. El domini de les noves tecnologies i indústries va provocar una nova correlació de forces entre les potències. La cada vegada més poderosa Alemanya va començar a desafiar l'hegemonia britànica.

La tercera transformació la trobem en l'expansió colonial europea de finals del segle XIX. L'extensió dels imperis colonials va exacerbar la pugna per territoris i mercats entre les potències industrials europees. La competència no només es va donar per raons econòmiques. Sovint qüestions polítiques, geoestratègiques o de prestigi van estar darrere dels conflictes colonials.

1.2 La formació de les aliances (1893-1907)

Bismarck havia construït una complexa xarxa de tractats internacionals l'element clau era la Triple Aliança (1882) que lligava Alemanya amb Àustria-Hongria i Itàlia. El principal objectiu del canceller alemany era el manteniment d'un “status quo” que ell considerava beneficiós per a Alemanya.

Es va generar una nova actitud a Alemanya, ambiciosa i agressiva. I això va desencadenar un procés de competència i desconfiança del qual van néixer dos blocs de potències la Triple Entente i la Triple Aliança, al voltant de les quals es van formar els blocs enfrontats en la primera guerra mundial. Entre aquests dos grans blocs hi havia un ambient d’hostilitat.

1.3. El camí cap a la guerra (1905-1914)

Les crisis que van precedir al conflicte

Durant la dècada anterior a la guerra es van succeir quatre crisis internacionals que van marcar l'evolució cap al conflicte generalitzat.

·Dos van tenir com a escenari el Marroc en 1905-1906 i el 1911. Alemanya va desafiar l'hegemonia francesa en el territori, però va fracassar en el seu intent.

·Les altres dues crisis van tenir lloc en els Balcans. Després de la annexió austríaca de Bòsnia i Hercegovina (1908), la regió es va veure sacsejada per les guerres balcàniques (1912-1913).

L'ambient bèl · lic s'estenia per les diverses capitals europees.

La crisi definitiva: l'atemptat de Sarajevo (estiu de 1914)

El 28 de juny de 1914 el Arxiduc Francesc Ferran, nebot de l'Emperador Francesc Josep I i ​​hereu al tron ​​austro-hongarès, va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia). Un activista serbobosnià, Gavrilo Princip, membre de l'organització nacionalista sèrbia "La Mà Negra", va ser l'autor del magnicidi.

Aquest atemptat va desencadenar una fatal sèrie d'esdeveniments que va desembocar en la guerra. Heus aquí resumida la successió de fets que va portar a la guerra:

2. La guerra mundial (1914-1918)

Al llarg del conflicte, diversos estats es van anar unint als dos blocs en conflicte. Les noves adhesions van tenir un paper clau a l'hora de definir el vencedor de la guerra. Aquests van ser els principals països contendents i l'any en què van entrar en guerra.

3. El nuevo orden tras la guerra: los Tratados de Paz

El anhelo de que el conflicto que concluía en 1918 fuera “la guerra que pusiera fin a todas las guerras” se reveló pronto como un sueño bien intencionado. Los tratados de paz que se firmaron en la Conferencia de París fueron unos tratados completamente fallidos que pusieron las condiciones para un nuevo conflicto general.

3.1. La Conferencia de París (1919)

El 18 de enero de 1919, los representantes de los países vencedores se reunieron en la Conferencia de París. Dirigieron unas negociaciones a las que se prohibió asistir los países derrotados.

3.2. Las posturas divergentes de los vencedores

Los representantes de los vencedores llegaron a París con sus propias aspiraciones que a menudo eran diferentes de las de sus aliados.

Los representantes de los derrotados no fueron invitados a la conferencia de paz. Los acuerdos, duramente negociados entre los vencedores y concretados en los diversos tratados de paz, les fueron presentados como un hecho consumado al que simplemente debían plegarse. Los alemanes, representantes de la recién nacida república de Weimar, firmaron el tratado de paz en Versalles el 28 de junio de 1919 tras ser amenazados con una invasión total de su país.

3.3. Los tratados de paz

Los países vencedores fueron firmando diversos tratados de paz con cada una de las naciones derrotadas: Alemania, Austria, Hungría, Bulgaria y Turquía.

3.5. Conclusión: unos deficientes tratados de paz

Los Tratados firmados tras la Conferencia de París no contribuyeron en absoluto a estabilizar la situación europea y mundial. Los errores de esos tratados de 1919 están detrás del nuevo conflicto mundial que estalló veinte años después.

Alemania fue duramente tratada en el Tratado de Versalles. Sin embargo, el país no fue ocupado militarmente en su totalidad y su poderío económico no sufrió una merma sustancial. La gran contradicción del Tratado de Versalles fue que trató de imponer una paz muy dura a un estado que aún era muy poderoso. Las posturas revanchistas, alentadas por las dificultades de la posguerra, pronto se extendieron en Alemania. Era el caldo de cultivo adecuada para grupos como los nacionalsocialistas de Hitler.

4. Las relaciones internacionales en la posguerra (1919-1924)

La aplicación de los tratados de paz fue enormemente dificultosa. En un contexto de serias dificultades económicas, las tensiones surgieron por doquier. Especialmente grave fue el pago de las reparaciones de guerra por parte de Alemania.

En 1923, tropas francesas y belgas ocuparon la cuenca del Ruhr, el corazón minero e industrial de Alemania. Ya que Alemania no pagaba, se invadía el país y se cobraban las indemnizaciones mediante la explotación de las riquezas del Ruhr.

5. Las consecuencias económicas de la guerra y de la paz

Las consecuencias económicas de la Gran Guerra fueron trascendentales; las de la Paz también. En términos económicos, la Primera Guerra Mundial y su posguerra supusieron el fin de una época y el comienzo de otra.

La Primera Guerra Mundial significó una movilización sin precedentes de recursos humanos y materiales. La propia victoria de los Aliados fue en buena medida el resultado de su mayor capacidad para movilizar.

La planificación económica y otras formas de intervención estatal resultaron imprescindibles para asegurar que los recursos se orientaban hacia el esfuerzo bélico.

5.1. Pérdidas humanas y materiales

La Primera Guerra Mundial alcanzó unas dimensiones nunca antes vistas. Los combates se extendieron a frentes en varios continentes, duraron más de cuatro años y movilizaron a millones de efectivos.

Las pérdidas humanas alcanzaron cifras previamente inimaginables. El coste humano del conflicto debió rondar los diez millones de muertos y el doble de heridos. Estas cifras superan a las de todas las guerras habidas durante el siglo XIX.

5.2. La “herencia” financiera de la guerra y la paz

El esfuerzo bélico había implicado la aparición de una gran deuda interaliada. Los Aliados se debían entre sí unos 23.000 millones de dólares en concepto de deudas comerciales. El principal acreedor era Estados Unidos. Los intentos norteamericanos por recuperar esa deuda tropezaban con las dificultades de Francia, el mayor deudor, que a su vez necesitaba de las reparaciones impuestas a Alemania para hacer frente a sus obligaciones de pago internacionales. Así, deudas interaliadas y reparaciones de guerra alemanas estaban estrechamente relacionadas.

5.3. Una breve conclusión: guerra y crecimiento económico

Es difícil determinar el auténtico coste económico de la Primera Guerra Mundial, lo cierto es que con ella se inicia una larga fase de lento crecimiento. Entre 1914 y 1950, el PIB per capita en Europa creció menos que antes de la Gran Guerra o después de la Segunda Guerra Mundial. El retorno a la “normalidad” de la “belle époque” pre-bélica resultó mucho más complicado de lo que se pensaba. De hecho, en sentido estricto, nunca llegó a producirse.

EL REALISME

COMPARACIO DEL ROMANTICISME AMB EL REALISME

El Romanticisme és un període artístic que s'oposa al corrent del Neoclassicisme. Va néixer a Alemanya a final del segle XVIII, principalment com a moviment literari, però que ràpidament va passar a influenciar totes les arts. Es caracteritza per la predominació d'imaginació i sentiments, abusa de la subjectivitat i utilitza un sentimentalisme bastant exagerat i un idealisme extrem. Els seus principals temes eren la naturalesa, l'home i la vida. Té tres etapes: Preromanticisme, Romanticisme i Posromanticisme. Els elements són els següents: - Llibertat - Pessimisme - Natura - Malenconia - Solitud - Mort - Exotisme - Amor - Divinitat L'expansió del Romanticisme va renovar i enriquir el limitat llenguatge i estil del neoclassicisme, així com també va donar lloc a un món exòtic i extravagant, buscant-hi noves combinacions mètriques i flexibilitzant les antigues. Els autors recórren a convencions artístiques medievals i en recuperen les temàtiques, en comptes de les pròpies de Grècia o Roma, com a font d'inspiració. Això accentua encara més el seu perfil nacionalista i regionalista en comptes d'una tendència universal com era la neoclàssica. En canvi el realisme s'oposa al corrent del Romanticisme, i es caracteritza per retratar la veritat i la conducta humana. S'enfoca en la realitat, encara la veritat contra la ficció etc. i no tenia en compte els sentiments. Té dues etapes: -En la primera domina una intenció moralitzadora i cristiana i en la segona és més influeciada per una revolució, imprimeix un caràcter tentencios. 1) Naturalisme: En aquesta domina una intenció moralitzadora i cristiana 2) Regionalisme o Costumisme: I aquesta és més influeciada per una revolució, imprimeix una caràcter temptador.