Art grec II

Arquitectura grega

Art grec

Escultures de l'art grec

L'art egipci

Fonts documentals

Fonts de l'art egipci:
http://www.xtec.cat/~rherna24/ud_apr02.htm
Aquesta pàgina web pertany a una escola.
És molt visual perquè al principi hi ha un fris on situa cronològicament i t’explica en diferents apartats les característiques d’aquest art.

http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:BuU8mNDXpbcJ:www.auradigital.net/web/Historia-i-art/Historia-de-l-art-/-Egipte/lart-egipci.html+art+egipci&cd=10&hl=es&ct=clnk&gl=es
També és molt visual, però no hi ha fotos. Explica les carecterístiques generals.


Fonts de l'art greg
http://www.xtec.es/~jarrimad/grecia/grecia.html
En aquesta pàgina web la informació és molt visual, ja que hi ha imatges clares (amb peus de lletra) i text a baix, que si hi cliques, et surt més informació d’allò que busques.


Fonts de l'art romà
http://www.xtec.es/~jarrimad/roma/roma.html
En aquesta web, la informació està resumida per apartats on s’entén clarament els diferents punts que tracta.
Hi ha un punt que divideix les gràns èpoques de l’art romà. Després encara hi ha més informació a baix on hi podem trobar imatges, per entendre millor el context.

La prehistória

La prehistória

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:
Dòlmens:
El dòlmen és una construcció de pedra semblant a una gran taula de pedra. És un tipus de monument funerari (eren tombes col·lectives). Tenen grans pedres verticals que en sostenen una d’horitzontal.

Menhirs:
El menhir és una gran pedra vertical, ho utilitzaven per matar els traïdors, per a marcar límits territorials i per ceremònies religioses (especialment funeraris).



2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

• L'Homo erectus descobreix el foc. → 300.000
• Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →
• PALEOLÍTIC SUPERIOR entre 20.000 i 15.000
• L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. → 4.000
• Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →4.000

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:


Aquesta figura s’anomena “Venus de Willendorf”. Va ser descoberta per Josef Szombathy l’any 1908, és de pedra calcària i va estar pintada amb vermell/ocre. Es va crear fa uns 22.000/24.000 anys. Mesura 11,1 cm d’alçada. La pelvis, els pits i el ventre són molt pronunciats (significa fertilitat). Aquesta escultura ha produït molta polèmica, ja que el seu nom no li fa justícia al comparar-la amb Venus.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

A les parets i sostres de les coves prehistòriques. A les que representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

Representa una escena de caça, i la finalitat és marcar el seu territori o explicar aquesta història. Les pintures rupestres llevantines es distingueixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.

Eros i Psique

Eros y Psique és una pintura al oli realitzada per François Gérard el 1798 i s’exposa en el Museu del Louvre de París. 
La jove deesa Psique és sorpresa pel primer petó de Cupit, o l’Amor, que és invisible per a ella. El mite antic que s’explica és una historia d’amor però també una representació fantàstica: Psique és la personificació de l’ànima humana. 
La obra pintada per Gérard, un antic alumne de Jacques-Louis David, afirma l’evolució del neoclasicisme cap a l’expressió de la sensualitat i una certa abstracció formal. 
La relació entre Amor i Psique s’inspira en “Les Metamorfosis”, d’Ovidio, i va ser un tema que van apreciar els artistes neoclàsics, pintors, escultors i literaris.Els gestos d’Eros, déu de l’amor, són mesurats, amb poca passió. Les linies del cos reflexen l’atenció que es concedeix a l’anatomia. A l’expressió de Psique s’hi veu relaxació serena però distant, esforçant-se en ocultar els seus sentiments. La capacitat de l’artista s’aprecia en latrasperencia del vestit que cubreix les cames de la jove. 

Segons la historia, Psique era la més petita i bonica de tres germanes, filles d’un rei d’Anatolia. Afrodita, gelosa de la seva bellesa, va enviar al seu fill Eros per a que li llencés una flecha d’or oxdat, que la faria enamorar de l’home més lleig i dolent que trobés. Però Eros es va enamorar d’ella, i va llençar la fletxa al mar. Quan Psique es va adormir, Eros se la va endur volant fins al seu palau.
iPer a evitar la ira de la seva mare, Eros es presentava sempre de nit davant de Psique, a les fosques, prohibint-li qualsevol comentari sobre la seva identitat. Una nit, Psique li va explicar al seu estimat que trobava a faltar a les seves germanes i les volia veure. Ell va acceptar, però li va advertir que les seves germanes voldrien acabar amb la seva sort. Al matí següent, Psique es va reunir amb les seves germanes, les quals li van preguntar, envejoses, qui era el seu meravellós marit. Ella, incapaç com era el seu marit ja que mai l’havia vist, els hi va explicar que era un jove que estava de caça, però va acabar confesant que no sabia qui era. Les seves germanes la van convèncer per a que en la meitat de la nit encengués una làmpada i observés al seu amant, assegurant-li que només un monstre voldria ocultar la seva veritable identitat. Psique els hi fa cas i encèn una làmpada per a veure el seu marit. Una gota d’oli cremant cau sobre la cara d’Eros adormit, que es desperta i abandona, decepcionat, a la seva amant. Quan Psique es dóna conta del que ha fet, prega a Afrodita que li torni l’amor d’Eros, però la deesa, rencorosa, li ordena de fer quatre treballs casi impossibles per a un mortal. Com a quart treball, Afrodita va afirmar que l’estres de cuidar al seu fill, trist i malalt com a resultat de la infidelitat de Psique, havia provocat que perdés part de la seva bellessa. Psique hauria de demanar a Perséfone una mica de la seva bellesa, guardada en una caixa. Aleshores va anar a una torre, decidint que el camí més curt a l’inframón seria la mort. Una veu la va detenir al últim moment i li va indicar el camí on podria entrar i tornar amb vida i com evitar els perills del camí. 
Psique va abandonar l’inframón i va decidir obrir la caixa. Va agafar una mica de bellesa pensant que si feia això, Eros l’estimaria amb tota seguretat. Dins la caixa hi havia un somni que la va sorprendre. Eros, que l’havia perdonat, va volar fins a els seu cos i va suplicar a Zeus el seu permís per casarse amb Psique. Zeus va fer immortal a Psique.

El naixement d'Adam

Aquesta obra pictòrica s’anomena “El naixement de Adam”, i si veu a Adam sentat, o estirat, tot nu, estirant el braç per tocar a Déu, que està dins d’una mandorla, envoltat d’àngels que l’aguanten. Aquesta obra va ser pintada entre el 1511 i 1515 per Miquel Àngel, i es troba al sostre de la Capella Sixtina.

Déu és representat com un home
vell amb barba, envoltat d’una túnica, la qual comparteix amb uns querubins. El seu braç esquerre està al voltant d’una figura femenina, normalment interpretada com Eva. El seu braç dret es troba estirat, per donar la vida al dit d’Adan, la seva creació, el primer home creat per Déu. Adam té el braç esquerre estirat cap a Déu per rebre la vida.

El naixement d’Adam parla de la creació de l’home a la terra; veiem una figura humana del fang, el material que Déu va fer servir per realitzar la seva gran obra com ho és l’home.

Quan Déu va fer l’home, el va fer net de pecat, però aquest, per tenir el dret que Déu li va donar, el va servir de mala manera i es va inclinar cap al pecat. Al costat inferior esquerre s’hi veu la representació d’un gerro trencat i sobre aquest, una serp representant el mal.

En aquesta obra predominen els colors divins, que són:
Blau: es refereix al lloc d’on ha vingut Crist, el cel.
Lila: ens ensenya el poder de Crist.
Vermell: representa la sang de Crist a la creu.
Blanc: simbolitza la justícia i la humanitat perfecte de Crist.

Tècniques pictóriques

Puzzle de Mona Lisa

198 Untitled

Puzzle de David

190 250px-David_von_Michelangelo

Puzzle de Notre Dame

198 Catedral

L'escultura de Proserpina

És una escultura realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre el 1621 i 1622. Va ser encarregada per Scipione Borghese.
Està feta de marbre, i representa a Proserpina sent raptada per Hades, sobirà dels inferns.
És una escultura realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre el 1621 i 1622. Va ser encarregada per Scipione Borghese.
Està feta de marbre, i representa a Proserpina sent raptada per Hades, sobirà dels inferns.
La posició de l’obra permet una observació simultània del rapt. Si es mira des de l’esquerra, es pot veure a Hades intentant de mantenir a Proserpina subjecta. I si es mira des de la dreta, s’observa a Hades mirant al davant, emportant-se a la seva víctima a coll-i-bé i la petició de Proserpina a la seva mare de retornar durant sis mesos a la Terra. També es poden veure els cabells de Proserpina amb l’efecte del vent, i llàgrimes a les seves galtes.
Es poden contemplar els detalls notablement: Proserpina empenent el cap d’Hades, aquest estirant la seva pell, i els seus dits apretant-se cruelment a la carn de Proserpina, intentant d’immovilitzar-la. La composició crea una unió entre els moviments d’atracció i repulsió de les figures. Aquesta obra té un caràcter violent i dinàmic, mostrant la resisténcia de Proserpina al rapte d’Hades i creant-se diferents textures segons la posició de les figures.
També presenta un punt de vista moral, oposant la brutalitat d’Hades amb la bellessa de Proserpina, confrontant el vici amb la virtud.
La posició de l’obra permet una observació simultània del rapt. Si es mira des de l’esquerra, es pot veure a Hades intentant de mantenir a Proserpina subjecta. I si es mira des de la dreta, s’observa a Hades mirant al davant, emportant-se a la seva víctima a coll-i-bé i la petició de Proserpina a la seva mare de retornar durant sis mesos a la Terra. També es poden veure els cabells de Proserpina amb l’efecte del vent, i llàgrimes a les seves galtes.

Tipus d'escultures

https://docs.google.com/present/edit?id=0AVoDGQSI6ee3ZGQzcmNuOGpfOWhoNGtjOGM3&hl=ca

Anàlisis de la catedral de Notre Dame

Notre Dame està situada a París i va ser creada el 1191 per l’arquitecte mestre de Chartres. Va ser dedicada a la verge María (Notre-Dame és la forma francesa de Nostra Senyora) i té una simbologia cristiana. Està envoltada pel riu Sena.

La planta té forma de creu llatina, orientada on surt el Sol i la constitueixen vint-i-una capelles i tres naus que no es distingeixen des de la façana i la nau principal és la de més altitud. En aquesta si situen les taules de l’Evangeli, i a la part Nord de la catedral hi ha un santuari.

Està creada amb pedra i el seu sistema constructiu és arquitrevat i voltat, constituint així l’estil gòtic de la catedral.

Com a finestres, hi podem trobar grans vitralls amb escenes de la Bíblia i són en forma d’arcs punxeguts. La rossassa és la que més es veu i està situada a la part central de la façana principal.
Hi ha quatre portes, però els tres portals principals són el de la Verge, el del Judici i el de Sta. Anne, i a part en el creuer Nord, hi ha la porta Roja.

Notre-Dame té bàsicament columnes i al sostre diverses voltes de creuer, i a la façana hi podem trobar bastantes gàrgoles, figures i escultures d’animals.

Esquema de l'anàlisi de l'obra arquitectònica

L'art és inherent a l'ésser humà, cosa que ens diferencia dels animals. Tenim art desde que neixem i desde les primeres cultures (prehistòria). L’art té un llenguatge propi, que es necessita per a que els sentiments i les emocions transmessos poguin ser interpretats.
Hi ha d'haver un creador que expressi aquests sentiments de manera lliure i que reprodueixi la realitat o l’abstracció.

Estil: característiques comunes que es repeteixen en una època determinada.
Al segle XX i XXI no és la societat la que decideix l'estil, com passa en altres temps, sinó que ho fan els artistes.
-Evolució de l'estil:
1.Arcaica.
2.Clàssica.
3.Manierista.
4. Barroca.
5. Neo o Recurrent.

Els canvis de la societat afecten a l’art. Les causes principals dels canvis són:
-Innovacions tècniques
-Canvis econòmics
-Canvis ideològics

La funció de l’art:
-Hi ha set tipus d'art: Pintura, escultura, arquitectura, dansa, teatre, cinema, música.

Pintura i escultura:
Diferents funcions de la pintura i l'escultura:
-Magico-religiosa: la més antiga
-Commemorativa:dedicades a algú
-Estètica: per decorar
-Política: per donar a conèixer com era la persona reflexada
-Educativa: per ensenyar a través d’imatges

Arquitectura:
Funcions de l'arquitectura:
-Funerària-religiosa: la més antiga
-Civil-polític-administrativa
-Commemorativa
-Lúdica
-Militar


Valorem l'obra d'art a través del seu sigificat:
-Descripció preiconogràfica.
-Anàlisi iconològic.
-Anàlisi iconogràfic.


Valorem l’obra d’art a través de la funció del seu context:
-Anàlisi sociològic de l’art.

Què és l'artista?

Un artista és aquell que realitza alguna obra d'art i ho pot fer de diverses maneres. Poden ser escultors, pintors, arquitectes, musica, actors. Es diu que un artista té una sensibilitat especial davant de la realitat que els envolta i està dotat de la capacitat de comunicar el seu sentit mitjançant l'ús de la tècnica a la qual es dedica.
Molta gent es creu que és artista sense ser-ho, i a la inversa: molta gent no sap que és artista quan veritablement si que ho és.

Què és l'art?

L'art és el procés de l'organització dels elements que expressa els sentits i les emocions. Té una gran varietat d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. Es creu que per als primers homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica i religiosa; aquesta funció va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, o simplement ornamental.
El concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat. Aquest concepte va canviar durant el període romàntic, quan l'art va ser vist com una facultat especial de la ment humana per a ser classificat al costat de la religió i la ciència.
L'art és susceptible de ser estudiat i analitzat, des de la perspectiva filosòfica psicològica o sociològica . Però la més extensa és la història de l'art.
S'ha definit com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a representació.