Eros i Psique

Eros y Psique és una pintura al oli realitzada per François Gérard el 1798 i s’exposa en el Museu del Louvre de París. 
La jove deesa Psique és sorpresa pel primer petó de Cupit, o l’Amor, que és invisible per a ella. El mite antic que s’explica és una historia d’amor però també una representació fantàstica: Psique és la personificació de l’ànima humana. 
La obra pintada per Gérard, un antic alumne de Jacques-Louis David, afirma l’evolució del neoclasicisme cap a l’expressió de la sensualitat i una certa abstracció formal. 
La relació entre Amor i Psique s’inspira en “Les Metamorfosis”, d’Ovidio, i va ser un tema que van apreciar els artistes neoclàsics, pintors, escultors i literaris.Els gestos d’Eros, déu de l’amor, són mesurats, amb poca passió. Les linies del cos reflexen l’atenció que es concedeix a l’anatomia. A l’expressió de Psique s’hi veu relaxació serena però distant, esforçant-se en ocultar els seus sentiments. La capacitat de l’artista s’aprecia en latrasperencia del vestit que cubreix les cames de la jove. 

Segons la historia, Psique era la més petita i bonica de tres germanes, filles d’un rei d’Anatolia. Afrodita, gelosa de la seva bellesa, va enviar al seu fill Eros per a que li llencés una flecha d’or oxdat, que la faria enamorar de l’home més lleig i dolent que trobés. Però Eros es va enamorar d’ella, i va llençar la fletxa al mar. Quan Psique es va adormir, Eros se la va endur volant fins al seu palau.
iPer a evitar la ira de la seva mare, Eros es presentava sempre de nit davant de Psique, a les fosques, prohibint-li qualsevol comentari sobre la seva identitat. Una nit, Psique li va explicar al seu estimat que trobava a faltar a les seves germanes i les volia veure. Ell va acceptar, però li va advertir que les seves germanes voldrien acabar amb la seva sort. Al matí següent, Psique es va reunir amb les seves germanes, les quals li van preguntar, envejoses, qui era el seu meravellós marit. Ella, incapaç com era el seu marit ja que mai l’havia vist, els hi va explicar que era un jove que estava de caça, però va acabar confesant que no sabia qui era. Les seves germanes la van convèncer per a que en la meitat de la nit encengués una làmpada i observés al seu amant, assegurant-li que només un monstre voldria ocultar la seva veritable identitat. Psique els hi fa cas i encèn una làmpada per a veure el seu marit. Una gota d’oli cremant cau sobre la cara d’Eros adormit, que es desperta i abandona, decepcionat, a la seva amant. Quan Psique es dóna conta del que ha fet, prega a Afrodita que li torni l’amor d’Eros, però la deesa, rencorosa, li ordena de fer quatre treballs casi impossibles per a un mortal. Com a quart treball, Afrodita va afirmar que l’estres de cuidar al seu fill, trist i malalt com a resultat de la infidelitat de Psique, havia provocat que perdés part de la seva bellessa. Psique hauria de demanar a Perséfone una mica de la seva bellesa, guardada en una caixa. Aleshores va anar a una torre, decidint que el camí més curt a l’inframón seria la mort. Una veu la va detenir al últim moment i li va indicar el camí on podria entrar i tornar amb vida i com evitar els perills del camí. 
Psique va abandonar l’inframón i va decidir obrir la caixa. Va agafar una mica de bellesa pensant que si feia això, Eros l’estimaria amb tota seguretat. Dins la caixa hi havia un somni que la va sorprendre. Eros, que l’havia perdonat, va volar fins a els seu cos i va suplicar a Zeus el seu permís per casarse amb Psique. Zeus va fer immortal a Psique.